lunes, octubre 24, 2005

El «curriqui» de barri de la ciutat podrida

Morfi Grey recupera el llegat de La Banda Trapera del Río,
amb Fosy, guitarra dels Cancerberos.
Foto: X. MERCADÉ.


El «curriqui» de barri de la ciutat podrida
Homenatge a «Tío Modes»


XAVIER MERCADÉ

Casal de Joves de Sant Just Desvern. Dissabte 22 d'octubre.

Modesto Agriarte, més conegut com a Tío Modes o el Metralleta, va morir a principi de novembre de l'any passat víctima d'un càncer de fetge i de pàncrees i quan pesava només trenta quilos. Ell era el motor i ànima de La Banda Trapera del Río, grup seminal del punk rock català capaç d'enregistrar a finals dels anys setanta un disc tan bàsic com el seu homònim primer treball. Una autèntica bíblia del rock de clavaguera reeditat diverses vegades, sorgit de Cornellà, la ciutat satèl·lit, la ciutat podrida on vivien els curriquis de barri.

Si la vida, la separació i la posterior resurrecció l'any 1993 de La Banda Trapera del Río va ser caòtica, l'homenatge a Tío Modes no podia escapar-se de la norma: va començar massa tard i es va allargar innecessàriament, en un espai sense ventilació i gairebé no hi va haver temps per fer esclatar la traca final amb Morfi Grey, l'històric cantant de la banda, acompanyat pels Cancerberos, potser els únics supervivents del llegat de la Trapera. Per si fos poc, tot just a la meitat del concert, les provisions de cervesa ja s'havien esgotat a la barra. Un fet que anys enrere hauria produït greus incidents i que ara no va passar de peregrinacions fins a un restaurant xinès.

La qüestió era fer una festa d'homenatge i, en definitiva, així va ser amb el difunt -de cos present!-. En una de les escenes més surrealistes vistes mai en un concert, al principi es va treure l'urna amb les cendres de Tío Modes. Van posar-la en un lloc destacat de l'escenari decorant-la amb la seva gorra i les seves identificables ulleres de cul de got. Oficial Matute va començar bé, amb una bona dosi de rock'n'roll urbà, però a mitja actuació van espatllar-ho decantant-se cap al heavy de l'escola d'Steve Vai. No va anar gaire millor Raül Pulido, fill del bateria de la Trapera, Raf Pulido, i hereu de la Gibson negra de Modes. Amb aquesta guitarra va fer una llarga i avorrida exposició de rock aflamencat, entre Triana i Extremoduro.Va caler esperar fins a quarts de tres de la matinada, mentre la regidora d'escenari amenaçava de tancar la parada, quan la canya va esclatar. Cancerberos van destroçar l'escenari amb dues versions que van posar la pell de gallina a més d'un (Monopatín i Curriqui del barrio), rematat per la presència de Morfi Grey (que actualment regenta una gelateria a Granollers i un restaurant de luxe) traient a la llum un inèdit en català de la Trapera (Dona), fent un homenatge al pas de Johnny Thunders per l'hospital de Sant Pau a Yonki Palace, cantant Tío Modes, una cançó composada expressament per la nit, i arrancant els últims crits de ràbia a una històrica Ciutat podrida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada