CARLES NAVALES Morfi Grei, carismàtic líder i vocalista de la Banda Trapera del Río, possiblement el més influent grup punk del nostre país, ha tornat a la càrrega amb el seu nou disc, Cielos movedizos. Envoltat de col·laboradors de luxe, com són els productors Edu Chifoni i Toni Bello (Electroputas, xxrecords). Una vegada consolidats aquests com a productors i conductors del projecte, Morfi volia donar-li un toc rocker, unes gotes d'essència Trapera, i aquí van entrar les guitarres de la barcelonina Betty Love i, més tard, les pinzellades del professor Merchan. Lletres incendiàries: mort, bogeria, tortura, amor, guitarres afilades i molt rock and roll. Onze bufetades a la cara made in Cornellà que regiraran més d'un estómac.
Sobre aquest àlbum CD, Carlos Carrero ha escrit que hem de conservar aquest testimoniatge de Morfi com el que és, l'últim i definitiu capítol de la novel·la més apassionant i tràgica que hagi escrit el rock and roll urbà, urgent, sense matí, de nits curtes però molt amples, de cavalls desbocats i fredes raneres. Entre els seus solcs virtuals -afegeix- l'àlbum de Morfi permet dir adéu a un temps, a unes vides truncades, a unes expectatives sense destí. Ho explica el seu protagonista singular i anuncia noves sensacions.En aquesta ocasió Morfi s'ha ajuntat amb Electroputas, un grup barceloní de música electrònica que dóna guerra des del 2004 amb múltiples col·laboracions i produccions.Juan Raf Pulido, llegendari bateria de La Trapera, i mort recentment, poc abans que el càncer se l'emportés, va revelar el següent pas que calia fer: "Morfi, cal tocar. [...] La meva última obra, que crec que podré dur a terme... malgrat el bypass que porto en l'artèria. La temàtica és dura: mort, tortura i amor. A l'espasa de Dàmocles la protegeix el drac maligne que escup el seu foc en les entranyes de la vida...
Solament Wendy i Peter Pan ens poden salvar del tedi i del desconegut... per això la gira es dirà Neverland... d'aquí no sortiré viu. [...] Espero que us agradi, ja que l'aposta és arriscada i a La Trapera cal deixar-la on es mereix, en la infinita glòria dels cels orgullosos i intocables dels mites del rock and roll".Wikipedia narra l'historial Trapero dient-nos que La Banda Trapera del Río va ser una banda de rock nascuda al barri de la Satèl·lit (oficialment Sant Ildefons) de Cornellà de Llobregat (Barcelona). En haver sorgit en ple esclat punk (1976), se'ls considera com els seus precursors a Espanya, tot i que ells mai es van considerar punkies. Encara que, certament, el punk els va influir (o ells al punk?), sobretot quant a actituds (especialment a Morfi, el cantant i showman), el seu era un rock dur urbà i descarnat amb sonoritats de garatge.Cap els finals del franquisme, van ser autors de la primera cançó de rock dur en català: Ciutat Podrida. Van estar actius des de 1976 a 1982. El 1992, amb motiu de la reedició dels seus dos primers LP's, el grup es va tornar a ajuntar. Van gravar dos ?discos més i es van tornar a separar el 1996.El 2009 va haver-hi un tercer adveniment "trapero", que va durar fins al seu concert de comiat del 25 de març de 2010 a Les Rambles de Barcelona. Aquest últim recital es va convertir en un homenatge a Juan Raf Pulido, ingressat en un hospital el dia anterior a causa de la malaltia que hauria d'acabar amb la seva vida el dia 13 d'abril del 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario